Avui tenim el plaer de presentar-vos a Gabriel Marí, un exjugador que va deixar una empremta no només a la pista del CB Sa Bodega, sinó també en els cors de tots aquells que van compartir moments amb ell. Després d'anys com a jugador, Gabriel ha fet un pas més en la seva trajectòria esportiva convertint-se en entrenador, però sempre portant amb ell els valors fonamentals que va aprendre al club: treball en equip, sacrifici, humilitat i passió pel bàsquet.
1. Quin és el record més especial que guardes del teu temps al club?
No sabria dir quin és el millor record, però el que sí crec que és genial és tornar al club de tant en tant i sentir que estàs a casa. Aquests moments, envoltat del caliu dels somriures i les abraçades de la gent amb la qual he compartit tants records, són únics.
2. Tens alguna anècdota o partit en particular que recordis amb carinyo o que hagi marcat la teva carrera esportiva?
Sí! En tinc algunes. Recordo algun company perdut per Formentera (pregunteu a en Mario Martínez), o aquell moment d'acabar un partit guanyat, celebrar amb els amics a la dutxa i després sortir a sopar tots junts. Aquestes petites coses són les que realment marquen la diferència.
3. Què vas aprendre durant el teu temps al club que t'ha estat útil en la teva vida personal o professional?
Vaig aprendre molt durant el meu temps al club. El més important que em va quedar va ser el valor i l'apreciació pels meus companys, pel treball que fan, i el desig de fer més feina perquè saps que ells també estan donant-ho tot pel teu costat.
4. Si poguessis tornar enrere i reviure un moment específic de la teva carrera al club, quin seria i per què?
Tornaria sense pensar-ho al primer any de júnior, perquè va ser un dels millors anys de l'equip. A més, va ser quan vaig entendre que el bàsquet és molt més que només jugar: vaig poder ensenyar-lo, i el més important, vaig adonar-me que es pot jugar per ser feliç, no només per guanyar.
Avui us presentem a Jervy Sidayen, un exjugador que va aprendre valors fonamentals al club i que, fins a l'actualitat, els transmet dia a dia. Jervy, que actualment està estudiant el Cicle Formatiu de Grau Superior en TSEAS (Tècnic Superior en Activitats Físiques i Esportives), considera que el club ha estat la seva base, la seva "fundació", per seguir dedicat al món de l'esport i com a font d'inspiració per continuar amb els seus estudis i la seva formació.
A través de la seva experiència al club, Jervy ha pogut interioritzar valors com la disciplina, el treball en equip i la perseverança, que avui dia són part fonamental del seu camí acadèmic i professional.
1. Quin és el record més especial que guardes del teu temps al club?
El record més especial que tinc amb l’equip és haver pogut jugar l’Interilles amb ells. Va ser increïble viure cada moment dels partits juntament amb els meus companys.
2. Tens alguna anècdota o partit en particular que recordis amb carinyo o que hagi marcat la teva carrera esportiva?
El 18 de novembre de 2021 és una data que mai oblidaré. Va ser un partit molt important, contra un equip al qual li tenia moltes ganes. Va estar molt disputat i, en els últims segons, vam aconseguir fer una cistella que ens va permetre arribar a la pròrroga. Finalment, vam aconseguir guanyar el partit, i aquesta victòria va ser molt significativa per a mi.
3. Què vas aprendre durant el teu temps al club que t'ha estat útil en la teva vida personal o professional?
Vaig aprendre que, per molt que no vulguis, tot moment arriba al seu final. Per això, el més important és gaudir de cada dia, tant del que t'agrada com del que no. És un consell que aplico tant en l’esport com en la meva vida personal.
4. Si poguessis tornar enrere i reviure un moment específic de la teva carrera al club, quin seria i per què?
Si pogués tornar enrere, triaria l’Interilles de la categoria Júnior de la temporada 2021/22. Aquell va ser un moment clau per a mi, ja que va ser on més vaig gaudir, però també on més vaig patir amb l’equip. Vaig viure moments molt intensos i, al final, aquesta experiència em va marcar profundament.
Avui us presentem a TAYSIR EL RAHALI EL ASRI, un exjugador que va aprendre valors fonamentals al club i que ara els transmet cada dia com a entrenador. El seu recorregut al club, ple de grans moments, l’ha portat a compartir el que va aprendre amb les noves generacions. Els valors de treball en equip, esforç i perseverança que va viure en primera persona continuen sent la seva guia. Benvingut de nou a casa, Tays!
1. Quin és el record més especial que guardes del teu temps al club?
El record més especial que tinc del club són molts. Els companys i amics que vaig fer durant tot el temps que vaig estar-hi, així com tots els entrenadors i la directiva del club, que són persones espectaculars. Si hagués de quedar-me amb un sol record, seria tot el meu últim any de junior, una temporada increïble, tot i les lesions que vaig patir.
2. Tens alguna anècdota o partit en particular que recordis amb carinyo o que hagi marcat la teva carrera esportiva?
Hi ha diversos partits que recordo amb carinyo. Un d'ells seria el meu últim any de junior, quan vam guanyar a Sa Real amb una cistella sobre la botzina per forçar la pròrroga, i després la vam guanyar. Va ser un partit molt dur, amb moltes polèmiques arbitrals (diria que hi va haver vuit tècniques entre els dos equips), però va estar molt bé.
3. Què vas aprendre durant el teu temps al club que t'ha estat útil en la teva vida personal o professional?
Durant tots els anys que vaig estar al club, vaig aprendre moltes coses útils per a la meva vida personal, sobretot valors i com ser una millor persona. També vaig aprendre molt de bàsquet, que és una cosa que m’apassiona. Ara sóc entrenador i m’agrada aprendre de les persones que tenen experiència. Voldria fer una menció especial a Juan Colomar Vicaria (Vica), que és una de les millors persones que he conegut dins del club i que sempre ha estat allà per a qualsevol cosa que li demanés. És un gran referent per a mi.
4. Si poguessis tornar enrere i reviure un moment específic de la teva carrera al club, quin seria i per què?
Tinc clar que reviuria el meu últim any de junior, per molts motius. Èrem un bon equip, però sobretot un grup molt unit i especial que sempre estarà al meu record. També els entrenadors que vam tenir van ser genials, com Xavi Palau, Matías i el nostre gran delegat Juan Carlos Palerm. Va ser un any en què vam jugar l'Interilles, que va ser una gran experiència, ja que vam competir contra equips de Mallorca. A més, va ser un any en què em vaig lesionar molt i no vaig poder ser regular, però tot i així va ser un gran any que definitivament reviuria.
5. Quin consell donaries als joves que avui formen part del club?
Als joves que estan al club, els diria que gaudeixin al màxim de totes les seves etapes de formació, que vinguin a tots els entrenaments i partits. Després del segon any de junior, les coses ja no són les mateixes. Molts deixen el bàsquet per els estudis, perquè no se senten còmodes en un altre equip o perquè comencen a jugar amb persones de totes les edats. El més important és que ja no jugues amb tots els teus amics de l'equip, i per a mi això és de les coses més importants per gaudir del bàsquet. Els aconsellaria que es quedessin a Sa Bodega també, ja que en aquest club estem tots molt units i els entrenadors i la directiva sempre estarem aquí per donar suport als jugadors i jugadores.
6. Com et sents en tornar al club o veure el seu creixement?
Tornar al club sempre és un privilegi. Des del primer moment que vaig entrar, em van tractar com un més, com si hagués estat aquí tota la vida, i fins ara tota la gent que forma part del club sempre m’ha tractat de 10. Cada cop som més, i estar a Sa Bodega és com estar a casa meva. Veure com està millorant el club em fa molt feliç; hi ha moltes més coses que quan jugava. Tot això és gràcies al bon treball de la directiva i de les persones que el conformen.
En aquesta secció, l’entrenadora Eva Yepes comparteix amb gratitud i afecte els records més especials del seu temps al club. Més que un equip, aquí va trobar una gran família composta per entrenadors, jugadors i pares, tots units per una passió comuna i per una cura especial en cada detall. Aquest ambient familiar ha estat fonamental en el seu camí, un lloc on cada esforç compta i cada moment s’aprecia. Mirant ara el club i el seu creixement, Eva se sent immensament orgullosa de veure com els fruits d’aquell esforç i dedicació han donat vida a una realitat inspiradora i plena d’èxits compartits.
1.Quin és el record més especial que guardes del teu temps al club?
"La gent. L’ambient familiar que hi ha entre el club, els entrenadors, els jugadors, els pares… En aquest club es cuiden molt els detalls."
2. Tens alguna anècdota o partit en particular que recordis amb afecte o que hagi marcat la teva carrera esportiva?
"Recordo amb afecte una Copa AON a Mallorca amb l’equip Mini Femení, temporada 2019/20. Va ser l’inici de tot el que va venir després."
3. Què vas aprendre durant el teu temps al club que t’hagi estat útil en la teva vida personal o professional?
"Que l’èxit l’aconsegueix el conjunt, l’equilibri, el treball i els detalls."
4. Si poguessis tornar enrere i reviure un moment específic de la teva carrera al club, quin seria i per què?
"Recordo especialment la fase final de mini femení de la temporada 2018/19. Feia anys que no hi havia equip femení al club, i es va inscriure aquell equip mini barrejant tres nenes minis amb quatre preminis i fins i tot una d’iniciació. La temporada va ser molt exigent. En aquella fase final es va competir de manera increïble i es va guanyar un partit èpic contra Salinas, un equip que havia estat molt superior durant tota la temporada. Es va veure una progressió i un caràcter competitiu que ja mai va abandonar aquella generació."
5. Quin consell donaries als jugadors joves que formen part del club avui en dia?
"Que gaudeixin d’aquest esport amb els seus companys… I que s’esforcin, que busquin i treballin per aconseguir ser els millors que poden ser, perquè això els farà més feliços"
6. Com et sents al tornar al club o veure el seu creixement?
"Molt orgullosa. És el fruit de l’esforç i de fer les coses ben fetes."
Avui tenim el plaer de presentar a Marklee Ladores, un exjugador del nostre club que ha deixat una empremta especial en la nostra història. Des de l'any 2013, Marklee ha estat un exemple de dedicació i passió pel bàsquet. Fins a dia d'avui, continua jugant al baloncesto, actualment amb el club Puig d'en Valls en l'equip de Seniors.
Marklee considera que el nostre club ha estat un fonament essencial en la seva vida com a jugador. Les experiències viscut a la pista, els valors apresos i les amistats forjades han estat claus en el seu desenvolupament, tant dins com fora del bàsquet. La seva història és un recordatori de com el nostre club no només forma jugadors, sinó que també crea una comunitat unida i resilient.
Estem orgullosos de tenir Marklee com a part de la nostra família de bàsquet i desitgem que continui gaudint del joc durant molts anys més!
Quin és el record més especial que guardes del teu temps al club?
“Sens dubte, els meus companys d’equip. Han estat molts anys compartint amb ells i creant vincles que mai oblidaré. Fins i tot he tingut la sort de coincidir amb alguns jugant en altres equips, i ho hem gaudit com si fóssim nens altra vegada. Per a mi, ells són el més especial d’aquesta etapa.”
Tens alguna anècdota o partit que recordis amb afecte o que hagi marcat la teva carrera?
“Hi ha un partit que sempre em ve al cap, quan vam guanyar per 113 punts. Però més enllà d’aquesta victòria, el que realment aprecio són els entrenadors que he tingut al llarg dels anys: l’Eva, en David, en Rafa, en Fran i, per descomptat, en Quiño. També vull esmentar Vica, que juntament amb els meus entrenadors, em van ensenyar a respectar i estimar el bàsquet, una cosa que sempre portaré amb mi.”
Què has après durant el teu temps al club que t’hagi servit en la teva vida personal o professional?
“El club m’ha ensenyat lliçons molt valuoses que aplico en el meu dia a dia. En primer lloc, que l’esforç és clau per assolir qualsevol objectiu que et proposis. En segon lloc, a respectar els altres, especialment les persones que tens a prop. I, finalment, m’han inculcat l’amor pel bàsquet, un esport que porto practicant amb passió des de fa gairebé 15 anys.”
Si poguessis tornar enrere en el temps i reviure un moment específic de la teva carrera al club, quin seria i per què?
“Si pogués, reviuria tots els anys que vaig passar al club. Cada temporada va estar plena de moments inoblidables, tant amb els meus companys com amb els meus entrenadors. Va ser una etapa que vaig gaudir al màxim i sempre recordaré amb afecte.”
Compartim les vivències dels nostres exjugadors, que han deixat una empremta inesborrable en la nostra història. Molts d'ells continuen practicant el bàsquet, ja sigui com a entrenadors, mentors o aficionats apassionats. Aquesta secció destaca com l'esport ha influït en les seves vides, forjant no només habilitats a la pista, sinó també valors i amistats que perduren.
Compartim relats commovedors, anècdotes de grans moments i lliçons apreses que subratllen l'essència del bàsquet com una experiència transformadora. Des dels triomfs i desafiaments viscuts a la joventut fins al compromís de seguir en moviment, aquestes històries ens inspiren i ens recorden que el bàsquet és un viatge continu.
Uneix-te a nosaltres per explorar com cada memòria a la pista contribueix a construir la nostra comunitat i a enfortir el nostre amor per l'esport.
Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones
Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.